Quatre veus que s’asseuen a parlar amb la calma que gairebé mai tenen. Parlen de dormir poc, de libido, de culpa, d’amistat, de dols i de sostenir la vida. Parlen de maternar des del cos i des de les condicions materials que ho fan possible —o no.
Aquest no és un espai neutre. És una conversa situada que aborda la maternitat des d’una mirada feminista i de classe, posant al centre les tensions, contradiccions i desigualtats que la travessen. Sense filtres ni idealitzacions, el programa entén la criança no com un relat individual, sinó com un lloc des d’on qüestionar-ho tot i imaginar altres maneres de viure i cuidar.